Un final feliç?

Com veure una sortida econòmica dins la tempesta política que viu Espanya

Jordi Delgado | El vigués Anton Costas dibuixa una possible sortida econòmica per al país al seu llibre El final del desconcierto en ell fa una dura crítica a la baixada salarial i el posterior estancament del sous ja que per activar l’economia és clau que els ciutadans que hi viuen en la societat disposin dels mitjans per poder consumir al mercat.

El principal tema que vol tractar el llibre és el per què Espanya va ser el segon país on més van créixer les desigualtats de tots els membres de la Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic només superat per Bulgaria, el pensament de l’autor és que aquesta és l’herència que tenen els espanyols ara de la crisi econòmica més gran que ha patit el país però que, a més a més, s’ha ajuntat amb una crisi política de caire realment gran.

El pensament de Costas segueix una línea crítica contra les patronals i els grans empresaris, creient que són aquests els qui baixen els sous per tal de satisfer la seva reducció de la despesa empresarial i remarca que això no porta enlloc. Segons l’autor, la riquesa i el benestar de les persones es perd per culpa d’actes com aquest, el simple fet de reduir costos salarials per tal de que la despesa empresarial també es vegi reduïda.

Davant l’afirmació tant del Fons Monetari Internacional com del Banc Central Europeu de que el major risc de l’economia resideix en la baixa retribució a la mà d’obra que no està millorant tampoc ara que l’economia sí que ho està fent, Costas creu que aquesta pujada salarial no arriba perquè els grans empresaris no tenen una visió clara sobre el futur i això els fa ser contraris a pujar els sous, també afirma que Espanya és un país amb un ampli marge de millora en quant a la productivitat empresarial però que aquesta millora només arribarà donada per una millora de les retribucions als treballadors.

Per solucionar aquesta problemàtica, al llibre l’autor clama per establir un nou contracte social i polític que va ser molt exitós durant molt de temps però que ha patit un gran deteriorament des de l’inici de la crisi econòmica. Aquest contracte va proporcionar un compromís igual per a tots els grups de la societat i va ser acceptat. Fossin d’esquerres o de dretes es va acceptar confiar en l’economia de mercat com a sistema per impulsar el creixement i repartir els seus fruits entre els salaris dels treballadors i els beneficis per als empresaris. Per últim, Costas afirma que ha de ser l’Estat qui redistribueixi la renda i la riquesa i creu que això és el primer que s’ha de reconstruir.