Hi ha final sense destí?

La crisi econòmica que pateix Espanya a través de la historia dels 90, ressaltant els problemes i què fer amb el país.

Imatge: Todocolección

Jordi Delgado | César Molinas, al seu llibre “Qué hacer con España” remarca la profunda crisi que pateix el país amb una recessió econòmica que sembla no tenir fi i que està portant el país al límit. Publicat l’any 2013, divideix el llibre en tres grans blocs per repassar els problemes, què es pot fer per solucionar-los i les conclusions.

Segons l'autor, la democràcia liberal sempre serà la vencedora, també destaca que s'ha acabat la història de les idees fonamentada en el hegelisme. Econòmicament, la destrucció creativa és el que fonamenta el progrés pel simple fet que obliga als creadors a continuar fent feina en tot moment. En la democràcia i la llibertat, el món ha trobat l'ordre tot i que, no crec que això suposi el final de cap història, és a dir, sí que és cert que aquest ordre ha produït canvis però no considero que això hagi de trencar amb cap altra cosa. Hem observat a diversos llocs que encara al segle XXI les democràcies tenen certa fragilitat i poden caure, per exemple a Veneçuela. Per tant, ni tan sols ha quedat demostrat que siguin les vencedores sempre.

Al segon bloc, el que fa l’autor és un diagnòstic més exhaustiu centrat únicament en la crisi econòmica que pateix Espanya. Fent un repàs a com ha evolucionat el capitalisme al país trobem a un primer culpable que és Felip II, designant Madrid com capital del Regne i tancant-se als avenços de l’Europa central va contribuir a un desenvolupament molt més lent al país. En aquesta línia descriu el terme “cosa pública” en referència als polítics afirmant que històricament i encara a hores d’ara, els polítics veuen en l’Administració una via de com administrar les seves rendes personals. Una afirmació que concorda amb totes les trames de corrupció que s’han anat destapant en els darrers anys i que posen en evidència la definició de l’autor.

César Molinas centra els seus arguments a abocar totes les culpes a la classe política i aquí hi ha un cert punt de divisió. Estic d'acord en el fet que gran part de la culpa la poden tenir els polítics i la seva gestió però crec que també poden haver-hi altres culpables com la població o els empresaris que no valoren els treballadors com es mereix entre altres factors. Una de les coses que més crida l'atenció és el "Pla Marshall" que proposa Molinas per tal que el país pugui millorar en educació i en R+D. Aquesta proposta és una de les que més concorda amb el pensament de desenvolupament econòmic que necessita Espanya però no s'ha de quedar únicament en educació i R+D, també és necessària una reforma laboral, també una reforma de la llei de lloguer i, per últim, un pla de pensions adient per al moment que viu el país.