La problemàtica massificació de les corones metropolitanes

Les comarques metropolitanes concentren la major producció d’oferta i vivendes d’obra nova en detriment d’una Barcelona obsoleta en quant a l’habitatge.

Habitatge a Barcelona / Idealista

Òscar Salvador | L'Agència Catalana de l'Habitatge ha desvelat algunes dades obre l'any 2018, entre les quals destaca l'augment de noves cases en procés de construcció comarques que envolten Barcelona fins a suposar el 55% del total. Les comarques del Barceloní, el Maresme, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental i el Baix Llobregat concentren el nucli poblacional més gran de Catalunya, de manera que la demanda (que no l'oferta) també és la més elevada. Gairebé 8.000 noves cases en procés de construcció es troben en aquestes regions, el que suposa un 60% de totes les noves edificacions a territori català.

La diàspora habitacional, però, suposa una ampliació de l'oferta a les corones metropolitanes, on municipis com Badalona, Hospitalet o Terrassa pretenen acollir un gran nombre d'obres a estrenar. Aquest fet enceta una doble problemàtica pel que fa a la situació actual i la gestió de la crisi de l'habitatge, sobretot en el cas de la ciutat comtal. Per una banda, la falta de terreny a Barcelona se soluciona amb un allunyament de les famílies cap a nuclis urbans en tots els casos més econòmics però a la vegada distanciats geogràficament de Barcelona. D'altra banda, aquesta solució esdevé un pegat per amagar la greu situació que viu el lloguer a la capital catalana, que torna impossible juntament amb el poc terreny edificable l'adquisició d'una vivenda per persones amb una renda mitjana.

Actualment, a la ciutat de Barcelona el terreny edificable és àmpliament escàs, amb un terreny edificable un 30% inferior al de fa 20 anys. De la mateixa manera, les concessions de l'ajuntament a noves obres és també limitada, fet que genera una emigració de les noves obres cap al cinturó urbà on el terreny és més ampli i molt més barat. La nova llei imposada per l'Ajuntament de Barcelona que obliga els promotors a incloure un 30% de vivenda protegida en les seves noves promocions tampoc és un atractiu per a les constructores, que veuen una oportunitat de mercat immillorable a municipis propers. Així i tot, la realitat és també que les noves famílies han de canviar les seves dinàmiques per adaptar-se a aquesta oferta més amplia i econòmica, de manera que la vida familiar i social de Barcelona es veu afectada amb un exili dels seus veïns en benefici de pisos turístics o més elitistes que no representen els valors dels barris. Si a aquesta tendència se suma l'augment dels preus del lloguer, la disminució de la capacitat d'estalvi de les famílies, l'augment de salaris insuficient i un augment de les factures com la llum i el gas s'obté el còctel explosiu que causa aquesta nova dinàmica.

La solució evidentment no implica oferir nous habitatges a les corones metropolitanes. El camuflatge de la mala gestió del lloguer deriva en una limitació a l'hora d'actuar envers el veritable problema, que no és altre que aquest control sobre el preu de l'habitatge i l'accessibilitat al mateix. Amb l'índex més alt de Catalunya en restauració de les llars, Barcelona veu com molts dels seus edificis han de ser remodelats perquè es cauen a trossos i l'espai és molt reduït. De cara al lloguer, més del 60% del sou mitjà va destinat al seu pagament. La massificació del centre s'està estenent als barris més perifèrics on cada cop s'apilen més veïns que han de marxar de les seves cases originals. Les ciutats properes no tenen unes infraestructures preparades per l'arribada d'aquesta gent i en molts casos (com a Badalona) la promoció de la vivenda no va en acord amb els pressupostos o la planificació municipal.

Sense una veritable actuació sobre el vessant econòmic i la gestió de l'habitatge totes les mesures que s'adoptin en l'àmbit empresarial seguiran el corrent d'una estructura amb uns fonaments febles. Una baixada del preu del lloguer i la disposició d'habitatges ja construïts pot ser un bon començament. Cal evitar-ho, pel bé de Barcelona i els seus ciutadans.