Un exercici analític de reflexió

Joan Majó proposa una anàlisi acurada de la crisi econòmica mundial de 2008 i projecta les claus del futur en diversos marcs de la societat del segle XXI

Daniel Guillén | Aquesta obra de Joan Majó, empresari i polític espanyol, publicada al 2010, és un exercici analític de reflexió i de projecció de futursobre la crisi econòmica que va patir el món i, especialment, Espanya, al 2008 i com la societat i els diferents actors econòmics i polítics han abordat la complexa tessitura. Cal destacar, però, que es dóna la particularitat que l’autor del llibre va redactar un exercici de previsió futura en molts àmbits de la vida i la societat en el seu moment i això ens permet avaluar de manera crítica si s’han complert o no avui dia i com d’encertades eren les seves prediccions.

El llibre parteix d’una primera aproximacióa les condicions que es van donar perquè esclatés una crisi econòmica de magnituds mundials per centrar-se més tard en el cas particular espanyol en el que és el segon capítol: el sector immobiliarii el sector financer són els dos factors diferencials en l’àmbit estatal. Parla, a més, de les decisions que s’han pres a escala global, europea i espanyola, on destaca la creació d’ocupació o l’aprovació de la llei d’economia sostenible.

A partir d’aquí, Joan Majó projecta una mirada esperançadorai es centre en aspectes que tindran un pes essencial en el futur a curt i mig termini: dependència (de l’energia), esgotament (del model), fonts renovables, estalvi, eficiència, energia nuclear, producció distribuïda i hidrogen. D’altra banda, també posa el focus en el que serà la nova organització social i com la tecnologia transformarà la societat en les pròximes dècades. L’accés a la informació, entesa com un procés de consum immaterial, i l’accessibilitat de comunicació a la xarxa obliguen a un canvi en el model de producció: d’esforços destinats a generar béns materials a esforços destinats a la creació d’informació. Sense sortir del marc de la societat del segle XXI, l’autor proposa una reflexió sobre el camp de la saluti com la medicina ha permès allargar la vida en base a factors com les malalties, l’envelliment, l’alimentació o la reproducció.

Per últim, explica les eines per a la esperança, especialment relacionades amb les noves formes de treball. Aprofita la posada en escena del canvi de consum de la societat per idear el treball del futur, amb la informació com centre de tots els models de producció. També destaca els nous valors de la societat, com ara la manca de consciència dels límits, les dificultats de la pluralitat, els drets i les obligacions, la responsabilitat i l’esforç o els referents de futur. Finalment parla de l’equitat i la sostenibilitat i com la globalització ha modificat la forma d’entendre la realitat.