Miguel Ángel Mayo: “A l'Agència Tributària no hi ha ingerencies ni interessos polítics”

Miguel Ángel Mayo, durant l'exposició als alumnes / Dani Guillén

Daniel Guillén | Tècnic d'Hisenda i coordinador de GESTHA a Catalunya, Miguel Ángel Mayo va oferir una xerrada amena sobre el sistema fiscal que regeix en el territori català i la resta de l'estat i quin paper juga l'Agència Tributària en el joc als alumnes de l'assignatura de Periodisme econòmic del grau en Periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB.

En un primer tram més pedagògic, Miguel Ángel Mayo ha destacat que "l'Agència Tributària és un organisme públic, autònom i que depèn de la Secretaria del Ministeri d'Hisenda". "Dirigeix ​​tot el sistema tributari d'un país, és a dir, recapta tots els impostos i és la clau dels diners d'un país", ha assenyalat.

Tot i lloar la funció d'aquesta entitat, no va dubtar a mostrar-se crític del funcionament fiscal d'un país com Espanya: "La tasca mediàtica de l'Agència Tributària és detectar un delicte fiscal i conèixer qui el comet. Però un sistema tributari ideal seria recaptar impostos i repartir-los entre la classe mitjana perquè la clau de la desigualtat passa perquè els rics són cada vegada més rics i els pobres més pobres. Tots som igual davant la llei, però la llei és desigual: els impostos no van en funció de la renda ". A nivell periodístic, d'altra banda, l'Agència Tributària és un organisme amb poca relació directa amb la premsa: "Emetem molt poca informació excepte actualitzacions esporàdiques i casos importants i de gran impacte mediàtic. En línies generals, l'entitat és gelosa amb la seva informació i intentar tenir-la sota control ". És per això que "no es produeixen filtracions, excepte a la seu jurisdiccional".

A partir d'aquest moment, la sessió va girar al voltant de la definició de conceptes clau per entendre l'estructura econòmica espanyola. Miguel Ángel Mayo va delimitar el frau com una "situació no pagar impostos a l'Estat, el que genera doble conseqüència: desaparició del valor afegit i anar en contra de la competència". Així mateix, va sostenir que el delicte fiscal és "un delicte curiós perquè és eximent: si es reconeix el delicte i es desemborsa la xifra establerta s'aconsegueix rebaixar fins a dos graus la pena de presó; i al no existir antecedents en molts d'aquests casos, la sentència final és inferior a dos anys i, per tant, queda eximit de l'ingrés a la presó.

Finalment, la ronda de preguntes va generar un debat de molt interès i va deixar diversos titulars clars, però, sens dubte, n'hi ha dos que destaquen per sobre de la resta: "La lluita contra els paradisos fiscals està perduda: tenen la seva pròpia nació i van una pas per davant "i" El frau a Espanya suposa un 24% del PIB ".