La Comunitat de Madrid i Catalunya lideren la pujada de preus immobiliaris pel 2019

Barcelona i Madrid perden força mentre creixen la resta de ciutats de les seves àrees metropolitanes

Catalunya i Madrid, les comunitats on els preus creixen més / Víctor Sainz

Lluís Girona | El valor taxat de l’habitatge lliure a Espanya en l’últim quadrimestre de 2018 ha marcat un increment d’un 3,9% respecte al mateix període de l’any passat, segons dades que aquest dijous ha presentat el Ministeri de Foment.

Fins a cinc territoris han superat aquesta xifra, liderats per la Comunitat de Madrid, que registra un increment d’un 8,1%, i Catalunya, que ho fa amb un 5,8%. Més lluny, però també per sobre de la mitjana, es troben La Rioja (4,8%), Andalusia (4,2%) i les Illes Canàries (4%). Per altra banda, Castella i Lleó, el País Basc, Múrcia i Astúries van patir un decreixement en el valor taxat dels seus habitatges amb xifres que oscil·len entre el 0,1% i l’1,4%.

Els habitatges espanyols s’han taxat en 1.619 euros per metre quadrat, una xifra que representa el quinzè augment consecutiu des de l’any 2013, quan aquest valor va arribar al seu nivell més inferior, en 1.455 euros. De totes maneres, encara queden molt lluny els 2.100 euros de l’any 2008.

Pel que fa a les ciutats, Sant Sebastià i Eivissa segueixen sent les més cares de l’Estat, amb valors superiors als 3.500 euros per metre quadrat. Tanquen la classificació Barcelona, Sant Cugat del Vallès, Santa Eulària des Riu (Eivissa) i Madrid.

El més destacat és que, tot i que Catalunya i Madrid lideren la pujada de preus, les dues capitals d’aquestes províncies han patit una disminució en el creixement respecte a les xifres del mateix període de l’any passat. Madrid creix en un 7,8% i Barcelona en un 9,2%, però perden els dos dígits que havien registrat en anys anteriors.

Aquest factor, juntament amb el creixement de preus en 17 i 14 localitats de les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona respectivament, consoliden la tendència que marca un creixement més gran a les ciutats de l’extraradi que a la capital de província.