La Borsa de Barcelona, el centre econòmic català

L'emblemàtic edifici és una de les joies de la corona del Passeig de Gràcia i una de les figures més importants d'inversió i moviment de capitals a Catalunya

Vista exterior de la Borsa de Barcelona / Òscar Salvador

Daniel Guillén / Òscar Salvador | Les transaccions econòmiques tenen el seu origen en la compra y venda de mercaderies molt abans de que conceptes com accions, cotització o crèdit s’establissin al vocabulari dels individus de a peu o experts en matèria. De la mateixa manera, aquest conceptes formen part avui dia de l’imaginari col·lectiu i les nocions sobre aquestes transaccions econòmiques tenen la seva extrapolació “tangible” a la borsa de valors, amb representació a la ciutat comtal. Des dels seus orígens a l’Edat Mitjana fins a la constitució oficial l’any 1915 com a “Bolsa Oficial del Comercio de Barcelona” arribant a l’aplicació de la llei 24/1988 per el canvi d’administració ara en mans de la Societat de Rectors de la Borsa de Barcelona, la Borsa de Barcelona ha funcionat com a barem dels títols i valors dels actius comercial a la capital catalana. El pas del temps, però, l’ha portat del tradicional edifici a la Casa de la Llotja a un modern bloc a Passeig de Gràcia, de un fulgor humà a una digitalització que ha transformat la visió de la borsa d’un formiguer de trucades a un lloc calmat perfecte pels avis inversors.

La Borsa de Barcelona va deixar de ser un mercat de rotlles com la clàssica escena nord-americana de les grans produccions de Hollywood. El frenesí, els nervis i les veus es van esvair amb el pas dels anys. La serenitat regna en els seus secrets. I passa pràcticament el mateix a la resta de borses d'Espanya, la de Madrid, Bilbao i València. Des de 1967, totes elles tenen un tancament unificat per evitar desajustos que perjudiquen els accionistes i multinacionals. Obre les persianes a les 9 i les baixa a les 17:30, tot i que a nivell internacional pot fer certes diferències entre el tancament i l'obertura a causa de països com Alemanya, Japó, Estats Units, Suïssa...

La Borsa funciona com un mercat secundari: es basa en la llei de l'oferta i la demanda i participen, sobretot, les figures de les empreses i dels inversors. L'actualitat juga un paper essencial en l'esdevenir de les accions: pel que fa a la Borsa de la capital catalana, destaca essencialment l'agència de Reuters. Aquest espai està marcat per l'Ibex-35, és a dir, per les 35 empreses més grans en base a la seva capitalització i la seva negociació. Cal destacar, això sí, que tan sols cinc empreses acumulen més del 50%: Inditex, Santander, BBVA, Telefónica i Iberdrola.

Parlant més en concret de la figura de l'inversor, aquest sol diversificar de manera racional les inversionsen les diferents empreses per evitar la volatilitat i, sobretot, que el risc real a nivell econòmic es minimitzi. Tanmateix, aquest procés sol funcionar a través de les societats de valor, que està autoritzada pel Ministeri d'Economia, i sol cobrar una comissió a l'hora de comprar i vendre accions. Existeixen, per altra banda, dues formes de decisió: mitjançant una anàlisi tècnica, que està pensat per a alguna cosa a més a curt termini, i mitjançant una anàlisi fonamental, que mesura l'històric de preus de les estadístiques. Pel que, a la figura de l'empresa, aquesta sol sortir a borsa a través de l'emissió de bons, basat en un mercat de renda fixa en la prima de risc. Finalment, hi ha més mercats com, per exemple, el mercat de divises, que està obert les 24 hores del dia i mou una quantitat propera a cinc bilions d'euros, o el mercat de matèries primeres.