La Generalitat aprova la limitació del preu del lloguer per la via ràpida

El Govern de la Generalitat ha aprovat aquest dimarts el decret llei proposat pels departaments de Territori i Justícia pel qual l’Ajuntament de Barcelona podrà regular el valor dels arrendaments de la ciutat.

Damià Calvet, conseller de Territori; i Ester Capella, consellera de Justícia, durant la roda de premsa exposant l’aprovació del decret llei / Europa Press

Lluís Girona | El govern, després de diverses tensions entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, ha aprovat aquest dimarts el decret llei que permet la limitació temporal dels preus del lloguer en aquells barris o ciutats on l’oferta d’un habitatge assequible sigui escassa. Aquesta competència serà de l’Ajuntament a la capital del país, mentre que a la resta de ciutats serà el Departament de Territori qui reguli els preus. Territori determinarà les àrees que es poden acollir a aquesta limitació observant les pujades de preus a la zona, l’esforç econòmic que representa pels llogaters i l’oferta en relació amb la mitjana catalana.

En les zones que la Generalitat i l’Ajuntament determinin que la limitació es pot aplicar, durant un màxim de 5 anys, els preus per l’arrendament d’un habitatge no podran superar en més d’un 10% el preu mitjà a la zona, determinat per Territori a partir del registre de fiances de l'Incasòl.

Un decret amb particularitats

Les discrepàncies dins del Govern també han donat lloc a l’existència de diverses excepcions, per protegir, d’alguna manera, els interessos de l’arrendador. Per una banda, les limitacions del valor de l’arrendament podran arribar a l’1% d’augment respecte a la mitjana de la zona si l’habitatge té algun factor diferencial, com un jardí, un terreny, una piscina, una terrassa o unes grans vistes.

A més, aquells habitatges que siguin de nova construcció o bé que es trobin totalment reformats podran superar l’índex de la zona marcat pel Departament de Territori i Sostenibilitat en un 20%. La limitació de preus no s'aplicarà als habitatges de més de 150 metres quadrats ni als arrendaments que es trobin encara en vigència, evitant així que els arrendadors perdin els ingressos ja pactats en el contracte.

Una necessitat barcelonina que genera discrepàncies

La mesura beneficia principalment a Barcelona –on el lloguer havia augmentat un 40% en els últims 5 anys–, que juntament amb Madrid, són les ciutats de l’Estat on els elevats preus del lloguer han tingut un impacte social més gran. Per Ester Capella, Consellera de Justícia, la decisió de la Generalitat implica l’aposta pel “sistema de regulació de preus alemany amb una trajectòria de trenta anys, que ha d’aconseguir igualar els preus del lloguer a la realitat social i als salaris del país”. Capella també ha remarcat la situació d’emergència que vivim i que “exigeix posa fi als abusos i a la gentrificació”.

El decret llei no acaba de convèncer al sector immobiliari, que no veu viabilitat a un model que s’està replantejant a ciutats com Berlín perquè no s’ha evitat l’increment progressiu dels preus. De fet, l’Autoritat Catalana de la Competència ja ha mostrat la seva preocupació perquè la mesura pugui alterar el funcionament convencional del mercat immobiliari, amb els efectes contraris als previstos, és a dir, un augment generalitzat del valor dels arrendaments i encara més escassetat d’una oferta a preus assequibles.

Des del Sindicat de Llogaters, la mesura s’ha definit com un “decret farsa”, per, entre altres limitacions, la no limitació dels preus en contactes ja vigents o la inexistència de sancions en cas que el propietari de l’habitatge no compleixi les limitacions marcades per les institucions públiques. Acusen el govern “de jugar amb el patiment de la ciutadania” i demanen un índex de preus del lloguer vinculat als ingressos de la població, universal, i d’obligat compliment.