La premsa, en mans dels interessos

David Jiménez, ex director d'El Mundo, assegura en la seva obra "El director" que la premsa està subordinada a les empreses

David Jiménez en una entrevista / Público

Diniel Guillén | La premsa ha hagut de conviure durant llargs períodes sota l'allargada ombra dels interessos polítics i econòmicsde les grans multinacionals i partits polítics. El gremi ha bregat amb censures prèvies i posteriors a la publicació, ha viscut amenaçada pel govern de torn o fins i tot ha estat manipulada sota règims dictatorials.

En l'actualitat, totes aquestes hipòtesis poden semblar que pertanyen a una època passada, que en ple segle XXI, en una democràcia moderna, la premsa ha deixat d'estar en mans dels poders. Però això no és cert. "Els Acords", com així resa l'ex director del diari El Mundo, David Jiménez, són presents en totes les redaccions del país.

"L'intercanvi de favors entre premsa i empreses estava tan arrelat, des de feia tant de temps, que no calia despenjar el telèfon perquè els directius es cobraven la seva part", assegura a "El Director", la seva última obra bibliogràfica. Darrere d'aquesta escena sempre hi havia les grans multinacionals: Telefónica, Banco Santander, El Corte Inglés... Tot i que, en moltes ocasions, ni tan sols el propi director del mitjà tenia la capacitat de saber quins detalls s'amagaven darrere d'aquests "acords".

Els contractes estaven al marge de les xifres d'audiència o l'impacte publicitari i consisteixen en "un sistema de favors pel qual, a canvi de rebre més diners dels que els corresponia, els diaris oferien cobertures amables, rentats d'imatge de presidents de grans empreses i oblits a l'hora d'agafar notícies negatives". Sense anar més lluny, moltes de les informacions acabaven elaborades per periodistes d'un determinat acabaven sent esbiaixades en segons quins referències.

En contra dels principis de la Constitució

Pel que fa al marc legal, en un país com Espanya, que es regeix per uns principis democràtics recollits en la Constitució Espanyola de 1978, s'estableix que ha de ser un estat en què existeixi "llibertat, justícia, igualtat i pluralisme polític ", en l'article 1, o que els" partits polítics expressen el pluralisme polític, concorren a la formació i manifestació de la voluntat popular i són instrument fonamental per a la participació política".