Excés de confiança com a mal endèmic

Una diagnosi sobre les causes, conseqüències i possibles solucions de la crisi econòmica de l’any 2008 per Francesc Cabana

Òscar Salvador | Una frase esgrimida per Barack Obama l'any 2008, just al començament de la crisi econòmica que va assolar gairebé tot el globus (o almenys la part influenciada per els EUA), obre el tractament de la problemàtica per part de Francesc Cabana. El citat, reconegut advocat i historiador econòmic català, dona el seu punt de vista al llarg de 126 pàgines sobre les claus de crisi econòmica que en el moment tot just s'havia iniciat.

La cultura de la cobdícia és una obra d'estructura clara i ben compartimentada. La utilització d'una seqüència coherent respecte a l'efecte de causa i conseqüència mitjançant únicament 5 capítols molt sintètics permet al lector crear un esquema conceptual dels continguts que el mateix llibre esmenta. Cadascun d'aquests capítols, que fa referència específicament a un factor concret de la crisi, remarquen la idea d'una cronologia disjuntiva que a la vegada estableix connexions molt tàcites.

Aquestes connexions es produeixen per una interrelació narrativa sobre els aspectes que l'autor tracta. D'aquests capítols semiindependents s'extreu una explicació general sobre la crisi econòmica i tots els factors que l'envolten, convertint-se en una seqüència lineal de visió subjectiva que a través de dades objectives construeix el relat. Aquestes dades objectives, que inclouen conceptes estrictament econòmics, s'expliquen però de manera molt explícita i descriptiva, produint-se una diferenciació conceptual que ajuda al lector a entendre sobre que s'està debatent l'escriptor. Termes com crèdit crunch, sub-prime o fins i tot recessió econòmica són definits i alhora exemplificats amb referents reals d'empreses i bancs protagonistes d'aquests, tot utilitzant expressions col·loquials catalanes combinades amb la formalitat que exigeix la temàtica. Emperò, la inicial explicació terminològica desemboca en molts casos en una explotació desmesurada del terme, que amb el pas de les pàgines perd espai en la memòria obligant a cercar novament el significat.

Deixant de banda l'última contrarietat, La cultura de la cobdícia és un llibre que relata una situació de caràcter econòmic, que de per si és un món de nínxol en molts aspectes, d'aspecte real amb un coneixement i fonaments experts que analitzant amb retrospectiva cobren encara més sentit i apuntalen el valor de l'escrit. La lògica es manté des d'un inici introductori a un final propositiu i reflexiu, que intenta designar els camins per resoldre el conflicte que exerceix de nucli i intuir les conseqüències en cas de no produir-se aquesta solució. Un cop finalitzada l'última pàgina, la sensació final és del domini general de la crisi econòmica entenent els detalls, que tot i això són els components més difícils d'assimilar de manera integral. Els tecnicismes doncs, deixen pas a un compendi general d'idees que es resumeixen en una sola molt més sintètica i senzilla fonamentada en una exemplificació i detall constant.

Així doncs, l'obra La cultura de la cobdícia és un relat precís que ofereix una visió subjectiva detallada de la crisi econòmica orientada cap a la crítica del capitalisme sense control, fet que no intercedeix en una falta a la veritat ni a l'omissió de temes. Les fonts d'autoritat, nombroses i variades, conclouen una narració que, com diu el mateix Francesc Cabana, propicia el "desenvolupament moral com a pilar de la societat actual". Idea encara per aplicar.