Comunisme o individualisme? La resposta de Keynes

El llibre parla del laborisme o liberalisme com a vies per aconseguir el col·lectivisme. L’autor els planteja mitjançant assajos

Toni Mandilego | John Maynard Keynes volia estimular el debat públic mitjançant les conferències i els breus assaigs. Les seves reflexions al llibre són sobre comunisme o individualisme. Després, ell considera quin serà el futur econòmic de les futures generacions segons l’anàlisi d’aquests conceptes.

Tot començat el llibre, Keynes contextualitza la seva reflexió a la Rússia del 1925. En aquesta part inicial del llibre, l’autor explica la religiositat, el moviment i la causa de l’ideal comunista. Com ja se sap, el leninisme busca la revolució de la classe treballadora en contra de la burgesia dominant. La finalitat és trencar les classes socials i així proclamar la igualtat de tota la societat. L’autor està d’acord amb el col·lectivisme però no creu que el comunisme sigui la via més òptima.

Pel que fa a l’economia, el comunisme rus no ha portat cap mena d’avanç en l’interès científic per a la resolució de problemes. Tampoc creu com la revolució sigui un mitjà per aconseguir una millor economia. De totes maneres, l’autor creu que el comunisme rus mai podrà triomfar, ja que la societat d’avui està obsessionada amb els diners. Aquesta devoció per aconseguir més diners trenca la principal demanda d’aquest sistema, el col·lectivisme. “Cada día, me resulta más claro que el problema moral de nuestra época tiene que ver con el dinero” (Keynes, 2015, p. 41)

Per tant, el pensament de buscar el millor per a tots és la meta on Keynes vol arribar. Però veu com el comunisme més estricta (o religiós, com ell el denomina al llibre) no pot arribar mai a unes solucions col·lectives. Així que utilitza l’assaig de laissez faire per explicar una nova via, l’individualisme. Explica aquest concepte i dona especial importància als economistes qui van donar una base científica al plantejament. “Los individuos que persiguen racionalmente y en libertad sus propios intereses siempre tienden al mismo tiempo a promover el interés general”. (Keynes, 2015,p. 53)

Però John Keynes és conscient dels problemes que porta el capitalisme més conservador. Com el d’obtenir el màxim benefici individual sense tenir en compte a la resta de la societat. Actitud que duen a terme aquelles persones interessades en el benestar únicament individual. “El problema político de la humanidad consiste en combinar: la eficiencia económica, justicia social y libertad individual” (Keynes, 2015, p. 117).

Keynes compara el col·lectivisme del comunisme amb l’individualisme del liberalisme. Keynes anomena aquesta fusió com socialisme. Ell mateix creu que la crítica, la tolerància, el coneixement tècnic, un esperit desinteressat i la millora del patrimoni del comunisme són les bases de l’individualisme econòmic i de les llibertats socials.

Al capítol anomenat, Clissold, John Keynes sols fa una exemplificació del que és avui en dia la societat. Explica com el conjunt de la humanitat està en continu procés de canvi, això provoca que els antics sistemes de govern com el liberalisme o el laborisme s’han d’adaptar als nous contextos que s’estan creant.

Per acabar, l’autor explica com el problema econòmic sols és qüestió de temps que el superem, gràcies als avanços tecnològics. Amb aquesta millora, l’ésser humà estarà privat de l’esforç de guanyar diners, és a dir, l’acumulació de riquesa. Sols després d’aquest canvi, l’ésser humà treballarà o investigarà per interès, així podrà gaudir, sense cap mena de catàstrofe econòmica, de satisfer les necessitats individuals que el portin al bé col·lectiu.